Peus Negres

Peus Negres és la revista de la Colla dels Castellers d'Esplugues. Aquí sota podeu llegir-la mitjançant Issuu, o bé la podeu descarregar en pdf. Més avall, hi ha una explicació de la revista i de la seva evolució.

Continguts

Llegiu en línia

 

Les revistes en PDF

Les revistes anteriors al 2002 són digitalitzacions de l'original. A partir del 2012 també hi ha la versió en color de la revista.


Peus Negres número 22
gener del 2017, 14 mb
(blanc i negre, 26 mb)


Peus Negres número 21
abril del 2017, 6 mb
(blanc i negre, 15 mb)

  


Peus Negres número 20
gener del 2016, 6 mb
(blanc i negre, 10 mb)
Peus Negres número 19
gener del 2015, 17 mb
(blanc i negre, 17 mb)
Peus Negres número 18
març del 2014, 36 mb
(blanc i negre, 18 mb)

Peus Negres número 17
febrer del 2013, 26 mb
(blanc i negre, 18 mb)


Peus Negres número 16
febrer del 2012, 48 mb
(blanc i negre, 13 mb)
Peus Negres número 15
gener del 2011
8,3 mb

Peus Negres número 14
febrer del 2010
7,7 mb


Peus Negres número 13
setembre del 2009
3,7 mb
Peus Negres número 12
desembre del 2008
6,3 mb

Peus Negres especial 5de7
octubre del 2008
1,5 mb
Peus Negres número 11
desembre del 2007
8,4 mb
Peus Negres número 10
desembre del 2006
2,4 mb

Peus Negres número 9
desembre del 2005
4,2 mb
Peus Negres número 8
setembre del 2002
2,1 mb
Peus Negres número 7
desembre del 2001
4,2 mb

Peus Negres número 6
desembre del 2000
4,4 mb
Peus Negres número 5
desembre del 1999
4,4 mb
Peus Negres número 4
desembre del 1998
4,9 mb

Peus Negres número 3
desembre del 1997
4,1 mb
Peus Negres número 2
setembre del 1997
1,9 mb
Peus Negres número 4
maig del 1997
1,9 mb

Peus Negres número 0
gener del 1997
2,8 mb
Revista La Llauna
any 1996
2,4 mb		  

Torneu amunt

La revista!

Peus Negres és la revista dels Castellers d'Esplugues. Va succeir La_llauna, de l'any 1996, que no va tenir continuïtat. La revista Peus Negres, que va sortir per primera vegada el gener de 1997, es declarava explícitament hereva de La_llauna al seu editorial i establia, d'aquesta manera, «la segona època» de la publicació de la colla, amb capçalera i disseny completament diferents. La idea inicial era que Peus Negres tingués periodicitat trimestral i que sortissin, per tant, quatre números l'any, però aquest ritme només va suportar un any i així, el 1998, va passar a ser anual. L'equip de redacció es va mantenir si fa no fa estable fins al número 8; l'any 1999 (Peus Negres 5), amb en Paco Duran a la redacció —que hi és encara—, es va imprimir la portada en color. Aquesta «segona època» va durar fins l'any 2002 inclòs, en què la colla va descarregar el primer 4de7a; a partir d'aleshores, es deixa de publicar. El 2004, per comptes de revista, es va editar un llibre amb motiu del desè aniversari de la colla.

El 2005 es va iniciar la «tercera època» de Peus Negres amb una redacció formada per en Paco i en Josep Santacreu i un disseny del tot diferent, sense color i en simples fotocòpies en blanc i negre a causa de limitacions tècniques. D'ençà d'aleshores, la publicació ha tornat a passar sempre per impremta, ha recuperat el color i ha vist com s'hi ha anat afegint gent a la redacció, unes millores que són el reflex del creixement continuat de la colla aquests darrers anys. Aquest creixement ha permès l'edició de números especials els anys 2008 i 2009 i unes revistes cada cop més gruixudes: la de la temporada 2012 va fer el màxim històric de 80 pàgines. A partir del 2010 s'hi va incloure un pòster central en color. L'equip de redacció, però, va perdre un dels seus membres més actius: el periodista Pau Albornà, a qui es va dedicar el número corresponent a la temporada 2012.

En endavant la revista ha canviat poc, amb alguns canvis en l'equip de redacció.

Aquí dalt les teniu totes descarregables en pdf. Del número 7 endarrere són escannejos de les edicions en paper; del 8 endavant, fitxers en pdf generats directament de l'arxiu original. D'altra banda, les podeu llegir directament des d'Issuu, per evitar haver-la de descarregar.

La revista està oberta a tothom, qui hi vulgui col·laborar només ha de contactar amb en Josep o enviar un correu electrònic a peusnegres (at) cargolins (dot) cat.

Torneu amunt

La nostra revista

(Article de Paco Duran a Peus Negres núm. 20, publicada el gener del 2016)

En aquesta secció hem acostumat a parlar de castells. Hem fet un repàs per tota la gamma: pilar , torre, tres, quatre, cinc, set i vuit… i espero que aviat tingui el plaer d’escriure del nou (9). He cregut que ara tocava fer menció d’un apartat molt important en la vida d’una entitat: la comunicació. Un bon exemple és el que ara tenim a les nostres mans: aquesta revista. Farem un petit repàs per la seva història.
 
L'any 1996 se’n va publicar la primera. El nom que tenia no és clar. Sempre li hem dit La Llauna, encara que a la capçalera hi consta el nom "Cargolins". Si ens ho mirem bé veurem que hi ha un dibuix d'una llauna amb una etiqueta que hi diu "Sóc una llauna de revista" i, potser, d'aquí li ve el nom. Era una revista molt modesta, però feta amb moltíssima il·lusió. Els dibuixos que veiem es van fer a mà. Com a curiositat, podem veure una foto molt interessant d’en Gaspar a la pàgina 10.
 
L'any 1997 ja va veure la llum Peus Negres. Protagonitzava la portada el primer pilar al cim, que va portar la colla al pic de Bastiments. Aquell any l'equip de redacció estava supervitaminat, perquè es van editar tres revistes. Es veu que tanta eufòria els va deixar baldats, perquè l'any 1998 ja només se’n va publicar una.
 
La cosa va continuar el 1999, any que, com a novetat, va veure la primera portada en color. L'any 2000 va portar el color també a la contraportada. La informació sobre les diades fetes encara no tenia tant de pes com ara, i es feia més ressò de les activitats socials i de dinamització. La revista va continuar més o menys així fins l'any 2002, en què la secció "Crònica castellera", que inclou tant les actuacions com la vida social, va agafar el protagonisme de la revista.
 
Tot seguit, Peus Negres va agafar una pàjara i es va quedar aturada en sec, perduda, desorientada, un parell d'anys. Per sort, allà, entre la sorra abrasadora, quan ja tot feia pensar el pitjor, va aparèixer un caminant solitari i la va rescatar d'una sort incerta.
 
La recuperació arriba l'any 2005, amb un número en blanc i negre, en una edició també modesta, però amb moltes energies. El 2006 torna a posar el paper cuixé i el color, de moda al Peus Negres, i així ha continuat fins ara, amb algunes variacions: el color també ha arribat en ocasions a les pàgines interiors, s'han anat incorporant noves persones a la redacció i s'han incrementat els apartats i seccions de la revista, que ha arribat a semblar, en alguna ocasió, més un llibre que una revista de castells.
 
Podeu gaudir de tots els números de Peus Negres al lloc web de la colla, a la secció multimèdia.
 
Abans de tancar aquest article voldria fer una reflexió. Sempre he dit (i ho dic per la meva experiència laboral en el món de l'Arxiu Municipal) que el que no queda escrit s'oblida i es perd. Aquesta revista és la memòria del nostre pas per la història d'aquesta població i el nostre país. Nosaltres escrivim una petita part d'aquesta història, però no dubteu que és important.