Història

Història de la colla

En aquests vint anys, la colla ha tingut pujades i patacades fins a arribar al moment dolç en què som ara.

Podeu llegir una història de la colla més extensa elaborada amb motiu de l'exposició dels vint anys de castells.

Teniu més informació de la història en aquestes pàgines:

 

Els inicis

La colla es va gestar el 1993 i, a iniciativa de David Carreras, Quique Hernández, Jordi Maluenda i Josep Galtés, el 1994 es presentava al poble en un acte públic. El color blau es va triar per ser el més representatiu de la vila d’Esplugues i, l’escut, mitjançant un concurs. La primera actuació oficial va ser durant la Festa Major de 1994 i s’hi van aconseguir diversos pilars de 4, un 4de5 i un 3de6. El 1995 ja es van completar el 4de7 i el 3de7. Durant el 1996 vam assolir el pilar de 5 i vam superar el nivell de l’any anterior. Vam ubicar el local social a l’antic col·legi Conxita Udina. El mateix any apadrinàvem els Castellers de Sant Feliu.

L’any 1997 la colla va veure néixer la seva revista definitiva, Peus Negres, que ocupava el lloc vacant per la desaparició de La Llauna. Pel que fa als castells, en aquella temporada vam consolidar el nivell assolit, sense fer cap construcció nova.

Els anys de davallada

Durant els anys 1998 i 2000 es va mantenir el mateix nivell, es va reforçar la presència de la colla en les activitats culturals del poble i es va aconseguir el local social actual, la Closca, amb gimnàs, sala polivalent, bar, oficina i un pati que permet assajar a l’aire lliure. D’altra banda, vam rebre el Premi Pont d'Esplugues a l’entitat més dinàmica. Els actes del pilar a l’església i l’ofrena floral que havíem començat a fer anys enrere per Santa Magdalena van prendre una dimensió molt més àmplia a tot Esplugues.

L’any 2000, de la mà de Pep Ribes, vam anar a Torre Pacheco, Múrcia, on vam gaudir de la magnífica hospitalitat d’aquelles contrades, que encara recordem amb joia. El 2001 vam estrenar el web i vam organitzar el 1r Concurs de grallers i timbalers Vila d’Esplugues, d’escassa continuïtat. El 2002 va ser l’any del 4de7a: era el primer que portàvem a plaça i el vam descarregar sense problemes durant la Diada del Baix. També recordem, amb molt d’enyor, la nostra visita a Legazpi (Guipúscoa) i el tracte exquisit que hi vam rebre, convidats pel grup Korosti Dantza taldea.

La lenta remuntada

El 2003 va ser un any de transició. Es va mantenir estable el nivell de construccions, sense repetir el 4de7a. El 2004, pel desè aniversari, vam organitzar una exposició fotogràfica, un gran sopar de gala i vam editar un llibre i un DVD que recullen, molt gràficament, els deu anys de castells i vida social d’una colla ben activa. L’any 2005 va començar un nou enlairament: vam descarregar cinc 4de7 per primer cop en una temporada, més dos 3de7, i va reaparèixer Peus Negres. El 2006, la darrera temporada de la Sílvia com a cap de colla, es va saldar amb 10 construccions de set pisos. A l’estiu vam actuar a la festa major de Villanueva de la Jara, a Conca.

L’any 2007, amb en Jaume Verge com a cap de colla, va continuar la progressió anterior, amb 16 castells de set i amb el segon intent de 4de7a, que aquest cop es va quedar a mig fer. La consolidació dels castells bàsics de set va permetre, el 2008, superar-los i descarregar 5 castells de set i mig, el major salt qualitatiu de la nostra història fins aleshores: 30 castells de set, entre els quals tres 5de7 i dos 4de7a més cinc pilars de 5 i el primer vano de 5.

Els millors anys

El 2009, la nova tècnica, encapçalada per l’Adalbert Palau, va continuar aquesta embranzida i va ampliar el repertori de set i mig amb el primer 2de7, només carregat, tanmateix, però que va representar el nostre cim fins llavors: un pas endavant molt important. El 2009 vam estrenar, també, el 3de7a, per Festa Major. El 2010, també per festes, vam descarregar, també, el primer 3de7 aixecat per sota, que vam repetir dos cops més aquella temporada, en la qual vam sumar les millors xifres de la nostra trajectòria.

El 2011 va seguir l'empenta dels anys anteriors, amb el màxim nombre de castells de set, amb fites com els 15 4de7a i els 17 5de7; vam fer 7 3de7 per sota consecutius i vam tornar a carregar el 2de7. La torre va marcar l'any; descarregada sencera, amb pinya, a l'assaig abans de l'actuació de l'Onze de Setembre, la dúiem a plaça en la Diada, però només quedava en carregada i de la llenya acabava morint en Ramon Rovira, membre dels Minyons de l'Arboç, que ens feia pinya. La sotragada ens va commocionar i ens va obligar a modificar el programa de Festa Major, que quedava molt a prop. D'aquesta manera, es feia cada cop més difícil poder provar el 4de8, l'altre gran repte de l'any. Així, malgrat que el 2011 va ser el millor any de la colla, va ser un any agredolç. D'altra banda, vam carregar una altra torre, al ConcurSet de Torredembarra, el primer concurs en què participàvem, que vam guanyar amb la millor actuació espluguina fins al moment: Pde4cam, 3de7s, id2de7, 2de7c, 5de7 i vano de 5. Finalment, també vam anar a Bunyuel, Navarra, el darrer cap de setmana d'octubre, on vam participar en les seves festes i vam fer-hi un altre 3de7s.

Els castells de vuit

El 2012 es va iniciar d'una manera similar a l'any anterior, amb un registre de castells molt semblant i també amb tres llenyes de 3de7 per sota. A principis de juny ens deixava Pau Albornà, membre molt actiu i molt estimat de la colla, a causa d'un accident de trànsit. El sotrac va ser molt fort i ha marcat la resta de temporada. La represa de l'activitat castellera al setembre va inciar-se amb el retorn a Montblanc un any més tard i amb uns assajos molt potents per preparar Festa Major, durant la qual es va destapar una placa en commemoració del primer 3de9f, de Minyons de Terrassa, i en què la notícia principal va ser el nostre primer 4de8, dedicat al Pau. Vam estrenar-hi, també, el 7de7, completant així gairebé tot el ventall possible de castells de set. Al primer Concurs de Tarragona en què participàvem vam caure de 4de8. D'altra banda, no vam tornar a provar el 2de7 ni el 3de7s.

El 2013 ha sigut tornat a superar els registres de l'any anterior. Hem descarregat dos 4de8, per Festa Major d'Esplugues i a la darrera actuació de l'any, al Poble-sec. A més, hem recuperat el 3de7s, completat les 7 vegades que l'hem provat. Hem seguit amb el 7de7 i hem consolidat els castells que ja teníem. Amb tot, el 2de7 se'ns ha resistit i ha quedat en intent, malauradament. Abans d'estiu vam tornar a organitzar per tercer cop la Trobada del Baix, una de les més multitudinàries, amb vuit colles, en què vam tornar a fer la millor actuació de la comarca des del 2008. El 2013 ha estat la primera temporada en què s'ha elegit president i cap de colla en candidatura única, arran de l'aprovació del nou Reglament de règim intern l'any anterior: van ser escollits amb àmplia majoria Ramon Sàlvia com a president i Lluís Muñoz com a cap de colla. Cap al juny vam pujar a Sant Jeroni de Montserrat i, en general, la vida social de la colla es va mantenir molt activa, amb un nombre cada cop més elevat de camises.

Torneu amunt