Història

Història de la colla

En aquests vint anys, la colla ha tingut pujades i patacades fins a arribar al moment dolç en què som ara.

Podeu llegir una història de la colla més extensa elaborada amb motiu de l'exposició dels vint anys de castells.

Teniu més informació de la història en aquestes pàgines:

 

Els inicis

La colla es va gestar el 1993 i, a iniciativa de David Carreras, Quique Hernández, Jordi Maluenda i Josep Galtés, el 1994 es presentava al poble en un acte públic. El color blau es va triar per ser el més representatiu de la vila d’Esplugues i, l’escut, mitjançant un concurs. La primera actuació oficial va ser durant la Festa Major de 1994 i s’hi van aconseguir diversos pilars de 4, un 4de5 i un 3de6. El 1995 ja es van completar el 4de7 i el 3de7. Durant el 1996 vam assolir el pilar de 5 i vam superar el nivell de l’any anterior. Vam ubicar el local social a l’antic col·legi Conxita Udina. El mateix any apadrinàvem els Castellers de Sant Feliu.

L’any 1997 la colla va veure néixer la seva revista definitiva, Peus Negres, que ocupava el lloc vacant per la desaparició de La Llauna. Pel que fa als castells, en aquella temporada vam consolidar el nivell assolit, sense fer cap construcció nova.

Els anys de davallada

Durant els anys 1998 i 2000 es va mantenir el mateix nivell, es va reforçar la presència de la colla en les activitats culturals del poble i es va aconseguir el local social actual, la Closca, amb gimnàs, sala polivalent, bar, oficina i un pati que permet assajar a l’aire lliure. D’altra banda, vam rebre el Premi Pont d'Esplugues a l’entitat més dinàmica. Els actes del pilar a l’església i l’ofrena floral que havíem començat a fer anys enrere per Santa Magdalena van prendre una dimensió molt més àmplia a tot Esplugues.

L’any 2000, de la mà de Pep Ribes, vam anar a Torre Pacheco, Múrcia, on vam gaudir de la magnífica hospitalitat d’aquelles contrades, que encara recordem amb joia. El 2001 vam estrenar el web i vam organitzar el 1r Concurs de grallers i timbalers Vila d’Esplugues, d’escassa continuïtat. El 2002 va ser l’any del 4de7a: era el primer que portàvem a plaça i el vam descarregar sense problemes durant la Diada del Baix. També recordem, amb molt d’enyor, la nostra visita a Legazpi (Guipúscoa) i el tracte exquisit que hi vam rebre, convidats pel grup Korosti Dantza taldea.

La lenta remuntada

El 2003 va ser un any de transició. Es va mantenir estable el nivell de construccions, sense repetir el 4de7a. El 2004, pel desè aniversari, vam organitzar una exposició fotogràfica, un gran sopar de gala i vam editar un llibre i un DVD que recullen, molt gràficament, els deu anys de castells i vida social d’una colla ben activa. L’any 2005 va començar un nou enlairament: vam descarregar cinc 4de7 per primer cop en una temporada, més dos 3de7, i va reaparèixer Peus Negres. El 2006, la darrera temporada de la Sílvia com a cap de colla, es va saldar amb 10 construccions de set pisos. A l’estiu vam actuar a la festa major de Villanueva de la Jara, a Conca.

L’any 2007, amb en Jaume Verge com a cap de colla, va continuar la progressió anterior, amb 16 castells de set i amb el segon intent de 4de7a, que aquest cop es va quedar a mig fer. La consolidació dels castells bàsics de set va permetre, el 2008, superar-los i descarregar 5 castells de set i mig, el major salt qualitatiu de la nostra història fins aleshores: 30 castells de set, entre els quals tres 5de7 i dos 4de7a més cinc pilars de 5 i el primer vano de 5.

Els millors anys

El 2009, la nova tècnica, encapçalada per l’Adalbert Palau, va continuar aquesta embranzida i va ampliar el repertori de set i mig amb el primer 2de7, només carregat, tanmateix, però que va representar el nostre cim fins llavors: un pas endavant molt important. El 2009 vam estrenar, també, el 3de7a, per Festa Major. El 2010, també per festes, vam descarregar, també, el primer 3de7 aixecat per sota, que vam repetir dos cops més aquella temporada, en la qual vam sumar les millors xifres de la nostra trajectòria.

El 2011 va seguir l'empenta dels anys anteriors, amb el màxim nombre de castells de set, amb fites com els 15 4de7a i els 17 5de7; vam fer 7 3de7 per sota consecutius i vam tornar a carregar el 2de7. La torre va marcar l'any; descarregada sencera, amb pinya, a l'assaig abans de l'actuació de l'Onze de Setembre, la dúiem a plaça en la Diada, però només quedava en carregada i de la llenya acabava morint en Ramon Rovira, membre dels Minyons de l'Arboç, que ens feia pinya. La sotragada ens va commocionar i ens va obligar a modificar el programa de Festa Major, que quedava molt a prop. D'aquesta manera, es feia cada cop més difícil poder provar el 4de8, l'altre gran repte de l'any. Així, malgrat que el 2011 va ser el millor any de la colla, va ser un any agredolç. D'altra banda, vam carregar una altra torre, al ConcurSet de Torredembarra, el primer concurs en què participàvem, que vam guanyar amb la millor actuació espluguina fins al moment: Pde4cam, 3de7s, id2de7, 2de7c, 5de7 i vano de 5. Finalment, també vam anar a Bunyuel, Navarra, el darrer cap de setmana d'octubre, on vam participar en les seves festes i vam fer-hi un altre 3de7s.

Els castells de vuit

El 2012 es va iniciar d'una manera similar a l'any anterior, amb un registre de castells molt semblant i també amb tres llenyes de 3de7 per sota. A principis de juny ens deixava Pau Albornà, membre molt actiu i molt estimat de la colla, a causa d'un accident de trànsit. El sotrac va ser molt fort i ha marcat la resta de temporada. La represa de l'activitat castellera al setembre va inciar-se amb el retorn a Montblanc un any més tard i amb uns assajos molt potents per preparar Festa Major, durant la qual es va destapar una placa en commemoració del primer 3de9f, de Minyons de Terrassa, i en què la notícia principal va ser el nostre primer 4de8, dedicat al Pau. Vam estrenar-hi, també, el 7de7, completant així gairebé tot el ventall possible de castells de set. Al primer Concurs de Tarragona en què participàvem vam caure de 4de8. D'altra banda, no vam tornar a provar el 2de7 ni el 3de7s.

El 2013 vam tornar a superar els registres de l'any anterior i vam descarregar dos 4de8, per Festa Major d'Esplugues i en la darrera actuació de l'any, al Poble-sec. A més, vam recuperat el 3de7s, completat les 7 vegades que el vam provar. Vam continuar fent el 7de7 i consolidant els castells que ja teníem llevat del 2de7, que va continuar resistint-se i es va quedar en intent l'única que vam provar, a l'octubre a Caldes de Montbui. Abans d'estiu vam tornar a organitzar, per tercer cop, la Trobada del Baix, una de les més multitudinàries, amb vuit colles, en què vam tornar a fer la millor actuació de la comarca des del 2008. El 2013 va ser la primera temporada en què es va elegir president i cap de colla en candidatura única, arran de l'aprovació del nou Reglament de règim intern l'any anterior: van ser escollits amb àmplia majoria Ramon Sàlvia com a president i Lluís Muñoz com a cap de colla. Cap al juny vam pujar a Sant Jeroni de Montserrat i, en general, la vida social de la colla es va mantenir molt activa, amb un nombre cada cop més elevat de camises.

Descarreguem el 2de7

Els objectius bàsics del segon any de mandat del Lluís Muñoz com a cap de colla continuaven sent, bàsicament, acabar de consolidar el 4de8 i descarregar, d'una vegada, el 2de7. Pel que fa al 4de8, a causa de diversos problemes tècnics no es va poder portar a plaça amb garanties fins a la Festa Major de Sant Mateu, on el vam descarregar en primera ronda; el vam tornar a completar al Concurs i a Sant Just, i ens va quedar carregat en la darrera actuació de l'any, a Centelles; amb aquests castells, la CCCC ens va considerar oficialment «colla de vuit». Pel que fa al 2de7, el vam poder descarregar per fi també per Sant Mateu, en segona ronda després d'un intent desmuntat; l'actuació de Sant Mateu, amb 2de7 i 4de8, més el 3de7 per sota, representava la millor de la nostra història. La torre va anar molt ferma i semblava que la podríem «normalitzar», però per problemes diversos no la vam tornar a portar a plaça el 2014.

Aquell any també ens va deixar en Joan Pastor, membre de la colla des dels nostres orígens, al qual vam homenatjar de diverses maneres. El 2014 també va ser el del vintè aniversari, amb motiu del qual vam organitzar diverses activitats, com ara un sopar i festa amb castellers antics, una exposició al Robert Brillas amb la trajectòria, una excursió al Tagamanent, etc. També vam anar a les festes quinquennals d'Alcanar i vam continuar participant en la vida associativa i popular d'Esplugues, com ara les activitats de Santa Magdalena, la manifestació convocada pel col·lectiu Ni Muts ni a la Gàbia de suport als acusats per participar en la Plataforma contra el Pla Caufec i la participació a "Toca per la Marató" que organitzen els Drums al Pou d'en Fèlix.

El 2015 va ser elegit com a cap de colla en Joan Pujadas, mentre que en Ramon Sàlvia continuava com a president. La idea de la junta administrativa era continuar desenvolupant l'aspecte social implicant els castellers en la proposta i organització d'activitats, entre altres temes, mentre que l'equip tècnic era més renovador respecte a l'equip anterior i proposava mesures per facilitar la renovació de troncs i per fixar objectius més ambiciosos des del primer dia. Pel que fa a castells, ens vam quedar relativament estancats, però: vam descarregar un 4de8 més que l'any anterior però l'única torre que vam provar, en la darrera actuació de l'any a Sant Cugat, va quedar només carregada. Vam estrenar el 9de7, l'únic castell important de la gamma de 7 que no teníem en el nostre historial. Si bé en castells punters no vam evolucionar gaire, sí que ho vam fer en la gamma mitjana, amb el màxim de 5de7 (20) i 3de7s (12) que havíem fet mai, a més del 9de7, la qual cosa demostrava que s'havia estat fent feina de formiga de cara a l'any següent, rodant castellers tant de pinya com de tronc i consolidant estructures bàsiques. Finalment, el 2015 la colla va actuar per primer cop a Mallorca, convidats pels Al·lots de Llevant (Manacor), a final de maig.

Consolidació del 2de7

El 4de8 es podia donar per bastant consolidat, i el 2016 encara en vam fer dos més que l'any anterior i sense cap llenya: els 6 carros grossos ens demostraven que la feina anterior i el gruix de gent ens permetia dur-lo a plaça amb una certa assiduïtat. Si el 4de8 el vam estrenar a la plaça d'Osca de Sants, el 2de7 va trigar més a causa de les inseguretats que arrossegàvem amb el castell des del 2009, i no va ser fins Festa Major de Sant Mateu que no el vam portar. L'havíem descarregat diverses vegades sencer a assaig i a plaça va anar molt tranquil. Aquella actuació de Sant Mateu també va veure el 4de8 i 3de7 per sota, que continuava representant la nostra millor actuació, un repertori que vam repetir encara dos cops més, al Concurs i al Poble-sec. Pel que fa a la torre, després de la primera la vam descarregar 4 vegades més, certificant que finalment teníem el castell dominat.

Per la resta, va ser el primer any que vam celebrar la Festa de la Colla, al setembre abans de Festa Major, que va incloure activitats durant tot el dia al parc del Pou d'en Fèlix i sopar i festa a la nit. També vam tornar a Buñuel (Navarra), on ja hi havíem estat el 2011 i on ens ho vam tornar a passar de puta mare.

Cap al 3de8

El 2017 es va votar una nova Junta adminstrativa i tècnica, amb la Mariluz Caparrós com a presidenta i la Marina Sabaté com a cap de colla. La Junta administrativa, després de 4 anys de mandat d'en Ramon Sàlvia, és relativament continuista tot i que està aprofundint molt en l'aspecte social. Pel que fa a la tècnica, s'han començat a assajar folres seriosament i, pel juliol, ja s'han descarregat tres 2de7 i un 4de8 i l'objectiu principal és aconseguir fer el 3de8 aquesta temporada.

Torneu amunt