Cargolins

Els Cargolins som la Colla de Castellers d’Esplugues, fundada el 1994 a iniciativa de David Carreras, Quique Hernàndez, Josep Galtés i Jordi Maluenda. En l’actualitat aixequem habitualment castells de set i arrosseguem més de cent persones amunt i avall. La nostra camisa és blau elèctric, per ser el color predominant a l’escut d’Esplugues, i de moment el nostre màxim castell és el 2de7, carregat per primer cop al Clot a finals del 2009.

On som?
Closca dels Cargolins (local social): Carrer de Josep Argemí, 49, 08950, Esplugues de Llobregat.

Assaigs
Assagem dimarts i divendres de 8.30 a 11 del vespre a:
Local d’assaig: Carrer Àngel Guimerà, 191 (nau industrial vermella, cantonada amb Enric Morera)

View Larger Map

Contacte

Webmestre: josep(at)cargolins.org

CARGOLINS?
El nom de Cargolins prové d’antigues disputes veïnals entre els habitants de Sant Just Desvern i els d’Esplugues, que es remunten a molts anys enrere. Esplugues era un poble petit i rural amb camps i horts, i els veïns de Sant Just anomenaven cargolins als espluguins perquè deien que a Esplugues només s’hi podia venir a buscar cargols. Altres fonts asseguren que el malnom provindria del fet que els espluguins sempre arribem tard a tot arreu, una hipòtesi que és encara comprovable experimentalment. D’una altra banda, els habitants d’Esplugues anomenaven riflenyos als santjustencs perquè suposadament tenien un color de pell semblant als dels que viuen a la Vall del Riff. També corre la brama que se’ls deia així perquè fa anys que tenen l’anomenada de ser els milionaris de la comarca, i podien pagar-se l’exempció d’anar a la guerra. L’explicació més raonable de tot plegat ens la dóna en Josep Florenza amb aquest text:

Hola,

Avui tenia ganes d’explicar l’origen del mot que reben els espluguencs: «cargolins».

Un gentilici és el mot que reben els habitants d’un lloc, ciutat, regió o país. D’aquí ve que els que viuen a Esplugues som espluguencs i espluguenques o, com últimament he vist escrit en algun lloc, espluguins i espluguines.

Però per la gent gran d’Esplugues, i no tan gran, el nostre municipi no ha estat sempre una ciutat com és ara. En el moment que Esplugues va començar a créixer per allà els anys 50 del segle XX, va deixar de ser un poble. Però la gent del poble de sempre seguien pensant com a poble.

Sempre havia existit una sana rivalitat entre la gent del poble i els municipis veïns, sobretot amb Sant Just. Els joves de Sant Just sempre havien vingut a Esplugues, i a l’inrevés, resulta lògic. A fer què? Als balls de Festa Major (Juliol i Agost), per carnavals, al cinema (L’Avenç i Savoy), etc.

Els joves dels dos municipis rivalitzaven per les noies i nois d’un lloc o altre. Del fet de gaudir, compartir i rivalitzar, va néixer una sana pugna. I d’aquest fet van néixer dos sobrenoms, mots, apel·latius o àlies entre la seva població. Els de Sant Just anomenaven als d’Esplugues «cargolins». Els d’Esplugues anomenaven als de Sant Just «riflenyos». Per què?

Durant els primers vint anys del segle XX, els moros de la Càbila del Rift es van anar sublevant contra el colonialisme Espanyol. Als anys vint, durant la dictadura de Primo de Rivera, van derrotar i destruir un dels seus destacaments (Desatre d’Annual per Abd el-Krim). D’aquí venia que la gent d’Esplugues deien que els joves de Sant Just eren «més bèsties que els habitants de la Càbila del Riff o riflenyos». D’aquí ve el sobrenom.

Però els joves de Sant Just anomenaven als d’Esplugues «cargolins». Quan els de Sant Just venien a Esplugues a peu, passaven pels camps que hi ha entre els dos municipis. Aquest camps sempre eren plens de cargolins. Cargolins que un moment o altre acabaves trepitjant. Casum dena!

És curiós que els camps de La Mallola, abans que es fes la zona urbanitzada actual, eren sempre plens d’aquells animalons. No eren cargols (bovers, vinyals o mongetes), sinó que eren cargolins de tota mena. Però sempre petits.

I m’imagino que el nom «cargolins» de la colla castellera ve del sobrenom que havien rebut la gent d’aquella època. S’ha recuperat en certa manera aquell àlies.

Molt bé, cargolins. Ja ho he dit.

Salut!

Josep Florenza i Brillas

Més informació
—Història
—Junta i tècnica
—Estadístiques
—Publicacions