Festes de Santa Magdalena

[Article de J. Santacreu publicat a la revista Peus Negres del 2016]
 
L'any 89 es van rellançar les festes de Santa Magdalena, i a partir del 95 es van començar a fer les ofrenes a l'església gràcies a en David Carreras, que dóna nom a la diada que fem a la plaça de l'Església el cap de setmana de Santa Magdalena. Però d'on vénen aquestes festes, que agraden tant a la colla?
 

Santa Magdalena fins al 89

012 1995 Pilar a l'església i Diada del GallEs diu que santa Magdalena va fer penitència en unes coves del Baix Llobregat, motiu que pot ser que hagués fet dedicar-li una ermita al segle X a Esplugues, origen de l'església actual. Com tothom sap, abans a Esplugues hi havia moltes coves, que és el que significa exactament espluga. Sembla que les festes majors es van començar a celebrar durant l'edat mitjana a imitació de la nova festivitat del Corpus; la raó principal era enfortir el sentiment religiós i també el de pertinença local. Durant el segle XVIII ja se celebrava Sant Mateu, a més d'altres festes, com Sant Isidre i Sant Pere Màrtir; la preeminència entre Mateu i Magdalena ha variat durant el temps.
 
Al segle XX els actes lúdics i festius van anant organitzant-los societats com L'Avenç o Cal Quirze —l'edifici del restaurant de Cal Quirze va ser enderrocat sense gaires remordiments gràcies al nostre ajuntament democràtic fa pocs anys—, amb balls diversos i altres activitats. Després de la guerra civil, el 1973 l'ajuntament franquista va traslladar a Santa Magdalena la festa major, amb un marcat caràcter religiós i encarcarat. El 1970 Sant Mateu va recobrar la preeminència amb l'objectiu d'impulsar la participació en la festa en un context d'obertura progressiva. D'aleshores ençà Santa Magdalena és la festa major petita.
 
Durant els anys 80 es va intentar recuperar tradicions i signes d'identitat, entre els quals Santa Magdalena, que es va rellançar amb balls antics (com el del Babau) i nous, com els geganters, els bastoners, etc. La intenció era dotar de símbols propis un poble que durant la dictadura s'havia despersonalitzat completament, com altres pobles de l'àrea metropolitana.
 
El 23 de juliol del 1989 es va recuperar el ball del Babau, recollit per Joan Amades i segurament pel Baró de Maldà (s. XVIII), un ball pla reflex dels que es ballaven en les festes populars de l'antigor. Tota aquesta feina es va fer amb poc suport de l'Ajuntament i gràcies a l'empenta dels consells populars de cultura catalana, del grup Esborrany i de gent com el compositor Marcel Casellas.
 

L'aparició dels castellers

El 1991 es va crear la dansa del Ginjoler, que configura la festa durant els primers anys 90: és el moment de l'actual homenatge al ginjoler, amb els balls propis d'Esplugues —Nans,
Gegants, Valset, Babau, Ginjoler i la sardana «Terra de Gegants»— als quals més endavant s'hi afegiria el de Castellers, compost també per en Marcel Casellas. La cercavila de les
entitats s'acompanya d'una cobla tradicional catalana.
 
El 1995 la nostra colla participa en aquests balls, però a més, a iniciativa d'en David Carreras, fem l'ofrena a la patrona a l'església: després de la missa, hi vam fer el primer pilar caminant. Aquell any es va crear la Comissió de la Festa de Santa Magdalena amb les entitats que hi participàvem. Durant els 90, la festa va incorporant noves activitats: sopar popular, concert, ball final, etc., alhora que cada cop té més participació del poble. El 1999 la resta de colles es van afegir al nostre pilar caminant: hi fan balls propis i ofrenes florals, amb gran succés entre els parroquians entusiasmats, de manera que la festa de Santa Magdalena entronca d'alguna manera amb el passat lligat a l'ofici religiós.
 
D'aquesta manera, del pinyol inicial, entorn dels «balls propis» d'Esplugues, s'arriba a on som ara.
 

 

Cap a la festa actual

Memorial David Carreras 2015El 2004, amb la fundació del Ball de Diables, es van afegir als actes del 22 de juliol el ball parlat i els versots, molt tradicionals en altres zones de Catalunya. En la segona meitat de la primera dècada del nou mil·lenni es va consolidar la festa sense gaires novetats més: les activitats anaven guanyant participació i gruix. El 2010, per exemple, es va proposar per al dissabte de festes fer a la pista coberta del Pou d'en Fèlix un dinar popular, activitats variades (carajillada, concurs de postres, partides de botifarra…), actuació d'Atabalats
i correfoc de Boiets, a més d'un concert final.
 
Un nou impuls a Santa Madalena es dóna el 2011, amb la inclusió de la professó del Ferro, el vespre del dissabte. Després de les activitats de què parlem al paràgraf anterior, que han anat variant durant els anys, es va proposar de fer la cercavila festiva que tots coneixem avui dia. La innovació del 2011, impulsada per la nostra colla, s'ha mantingut fins avui i ha donat molta més presència a la festa el dissabte.
 

Diades del Gall i Memorial

Pel que fa a les nostres actuacions per Santa Magdalena, també han estat variables en els anys, amb canvis de nom i emplaçament.
 
Segons les estadístiques històriques, vam actuar per Santa Magdalena ja l'any 1994, abans del nostre «bateig», i hi vam fer pilar de 4, 3de5 i 4de5 net. L'any 95, a més del primer
pilar dins l'església i d'una actuació de «vigílies» el mateix dia 22, vam actuar el dia 23 de juliol (diumenge) per les festes del barri del Gall. Vam actuar en aquestes festes, a la zona de la biblioteca actual, fins al 1999; el 2000 i 2001 vam actuar per «Santa Magdalena», teòricament, tot i que no tenim cap foto ni altra dada que ho contrasti, ara per ara. Els anys següents fins al 2011 inclòs vam actuar al Gall, tot i que aquest any ja vam fer la primera professó del Ferro. El 2012 deixem el Gall i traslladem a aquell cap de setmana el III
Memorial David Carreras, que els dos anys anteriors s'havia fet a l'octubre a la mateixa plaça de l'Església. D'aquesta manera, contribuíem a crear caliu en les festes de Santa Magdalena, amb cada cop més activitats programades, i uníem el nom d'en David a aquesta celebració, que ell tant havia maldat per reviscolar.
 

Santa Magda a hores d'ara

Avui la festa de Santa Magdalena té força bona salut i és de les més estimades pels cargolins, malgrat alguns problemes endèmics: la diada del Memorial (fins ara, el diumenge al migdia, amb molts problemes amb el mossèn i una calda insofrible) té relativament poc públic i és poc lluïda. Tot i que els actes del dia de la patrona (el 22) tenen molt d'èxit entre el poble, costa encara arrossegar més gent als actes del dissabte i diumenge. La participació de les entitats és de vegades romancera i costa de fer-la créixer més. Aquest 2016 serà festiu el dilluns més proper a Santa Magdalena (el 25), fet que potenciarà les festes.
 
En definitiva, si la revifada d'aquesta festivitat responia al neguit de crear tradició i símbols propis dels quals els espluguins poguéssim estar-ne orgullosos, una festa on trobar-nos i passar-nos-ho bé, és evident que l'objectiu s'ha assolit. Ara manca, com sempre, fer la festa encara més grossa.
 
Més informació al llibre Restauració de la festa major de Santa Magdalena, editat per Tradicions i Costums de l'Espluga Viva l'any 2005.
 

L'Esborrany: «Volem que la gent gaudeixi de la música»

Per J. F. Muñoz. Extracte de l'article publicat a la Crònica de la Vida d'Esplugues el setembre del 1989.
 
Amb el devenir dels temps moltes són les manifestacions culturals i socials dels pobles que es van quedant en el camí mentre en sorgeixen altres de noves. Aquesta síntesi de tradició i renovació és la que marca la identidat cultural d'un poble. Esplugues s'ha desenvolupat més en les darreres dècades que potser en tota la seva història, i això ha fet que la qüestió de la identitat cultural de tots els espluguencs sigui un dels temes que encara hem de resoldre. Per tot això, sempre són ben rebudes les iniciatives com L'Esborrany, que és un grup de joves espluguencs especialment sensibilitzats per la cultura popular de la nostra població. S'autodefineixen com «grup de recerca i música
popular», amb què volen marcar els dos vessants de la seva activitat: la recerca i la interpretació musical. [...]
 
Ball del Babau
Sens dubte, la faceta que podríem definir com a «arqueològica» del grup és la més fascinant. Aquests joves són els promotors de l'acte públic de recuperació del ball del Babau, que tingué lloc a la diada de Santa Magdalena. Aquesta peça de dansa popular fou trobada al Costumari de Joan Amades. El ball del Babau té la singularitat de ser una dansa que només es tocava i ballava a Esplugues antigament en aquesta diada. «No hem trobat al Costumari com es ballava, per això vam sol·licitar l'ajut d'un professor de dansa catalana i dansa antiga, i pel tipus de melodia que era hem buscat un ball que fos adient», ens comenta en Josep, un dels components del grup. Això tan sols és el començament. «La nostra idea en principi era buscar peces d'Esplugues, però és clar, d'Esplugues trobes molt poca cosa, perquè, a més a més, es van cremar els arxius quan la guerra. Llavors vam decidir buscar del Baix Llobregat.»