Exposició dels vint anys

Cargolins. Vint anys de castells

L'exposicióexpo 20 anys
Anys 1994 i 1995
Anys 1996 i 1997
Anys 1998 i 1999
Anys 2000 i 2001
Anys 2002 i 2003
Anys 2004 i 2005
Anys 2006 i 2007
Anys 2008 i 2009
Anys 2010 i 2011
Anys 2012 i 2013

Joan Pastor
Fitxa tècnica
 

L'exposició

Els Castellers d'Esplugues, amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la colla, hem organitzat l'exposició «Cargolins. Vint anys de castells» al Casal de Cultura Robert Brillas entre els dies 14 i 24 de maig d'aquest 2014.

En la inauguració el periodista casteller Pep Ribes hi va pronunciar la conferència «Els castellers al Baix Llobregat», en què va explicar la seva experiència com a cap de colla dels Castellers de Castelldefels als anys noranta i va oferir la seva visió crítica de la comarca aleshores i la nova empenta que hi ha ara. El president de la Colla, Ramon Sàlvia, i el regidor de cultura de l'Ajuntament, Eduard Sanz, també hi van fer un breu parlament. La colla hi va enfilar un pilar, i l'acte es va acabar amb un pica-pica. Fotografies de l'acte d'inauguració.

L'exposició exhibia fotografies i material divers de la colla per tal d'oferir una panoràmica dels vint anys de trajectòria. Hi havia deu plafons que explicaven breument la història de la colla, entre els quals hi havia exposades diferents fotografies. En vitrines hi havia material com revistes i publicacions, samarretes antigues, llibres, guardons diversos, etc.

També s'hi projectava ininterrompudament aquest vídeo, que repassa any per any les dues dècades d'existència de la Colla:

Torneu amunt

Exposició virtual

Us oferim el material exposat a l'exposició en format digital i amb una explicació més extensa que la que hi havia al Robert Brillas. [encara en construcció]

Anys 1994 i 1995

001plott 94-95

La colla es va començar a gestar l'any 1993 al Centre Cultural L'Avenç a iniciativa de David Carreras, Quique Hernàndez, Jordi Maluenda i Josep Galtés. A principis de l'any següent es van repartir els primers fulls volants i es van enganxar cartells per presentar la colla al poble. Al juny vam fer una de les primeres actuacions sense camisa, per exemple al col·legi de les Trinitàries, amb aquest intent de 3 de 5. Els primers assajos eren al carrer, a L'Avenç i el Robert Brillas, i també a l'antic poliesportiu de Les Moreres, on hi vam estar fins que el van enderrocar per fer les noves Moreres pels volts del 2010. La presentació oficial va ser per Sant Mateu, a la nostra primera Diada, amb els Castellers de Sants i els Castellers de Cornellà com a padrins. A l'actuació, que es va fer al Robert Brillas, només hi vam descarregar tres pilars de 4, el primer dels quals caminant; vam desmuntar un 3 de 6 i ens en va caure un altre. El primer castell pròpiament dit va ser el 3 de 6 descarregat a Manresa el 12 de novembre durant la diada dels Tirallongues, on també vam descarregar el primer 4 de 6. El primer 4 de 6 amb agulla el vam descarregar al primer intent en la Diada dels Castelles de Castelldefels, el 12 de desembre. Segons la Base de Dades de la Colla Jove de Tarragona (BDCJ), aquell any vam acabar amb 3 tres de sis, 2 quatre de sis i un quatre de sis amb agulla.

L'any 1995 ja va veure els primers castells de set pisos. Així, el primer 4 de 7 el vam carregar el 21 de maig per Firesplugues després d'un intent i un intent desmuntat en la mateixa diada; era el primer cop que el provàvem a plaça. Pel que fa al 3 de 7, l'havíem intentat sense resultat el dia de Sant Jordi a casa i no va ser fins la diada de Festa Major de Sant Mateu que el vam carregar per primera vegada, el 17 de setembre, després del primer 4 de 7 descarregat. Aquell any va ser el primer, també, que vam actuar a la Trobada de les Tres Esplugues, que aplegava Esplugues de Llobregat, l'Espluga de Francolí i l'Espluga Calba, població on vam fer aquest 3 de 6 aquell any. A més a més, a iniciativa de David Carreras, president i cap de colla, vam començar l'ofrena floral a la patrona, santa Magdalena, i el pilar a l'església; la recuperació de les festes de Santa Magdalena s'ha anat potenciant durant tots aquests anys, amb la incorporació de noves colles, els versots del Ball de Diables i la Professó del Ferro. Aquell any vam fer 2 cinc de sis i 11 torres de sis i quatres amb agulla (tots descarregats); vam fer 3 tres de set i també 3 quatres de set (2 i 1 descarregats respectivament). La colla començava a enlairar-se a poc a poc i a fer-se un lloc en el teixit associatiu, cultural i ciutadà d'Esplugues.

Torneu amunt

Anys 1996 i 1997

014plott 96-97

El 1996 va seguir amb la dinàmica de creixement, fins al punt que vam arribar a fer dos intents de 5 de 7: un que va caure per la Diada de Festa Major, el 15 de setembre, i un altre de desmuntat a Gavà el 12 de desembre. La colla va descarregar el primer pilar de cinc, també: va ser a la Trobada del Baix a Castelldefels, el primer dia que el provàvem, al segon intent; dues setmanes més tard el tornàvem a completar a Gavà. Va ser un any molt bo, en què a banda d'actuacions típiques com aquesta Trobada del Baix, el pilar de Santa Magdalena i la Trobada de les Tres Esplugues a l'Espluga de Francolí, vam fer un pilar al cim del Bastiments, encetant així aquesta tradició muntanyenca. Pel que fa a castells, la Diada de Festa Major va ser la millor fins aleshores, amb 3 de 7 descarregat, 4 de 7 carregat, l'intent de 5 de 7 i el 2 de 6 en tercera ronda (fotos). A més a més, vam apadrinar els Castellers de Sant Feliu. Un gran any, amb 13 castells de set (només 1 de carregat) i els 2 primers pilars de cinc.

Després del salt de qualitat del 96, la temporada 1997 va suposar un lleuger estancament i, al capdavall, un petit retrocés. I, això, malgrat que ens instal·làvem definitivament a la Closca, el nostre local social, a l'antic parvulari de l'escola Gras i Soler, i que la vida social era força activa: per exemple, vam fer dues sortides amb pilars al cim: al Taga i per Collserola. Una actuació curiosa va ser la del piromusical de la Mercè, en què vuit colles vam participar en l'homenatge que es va fer a la filla del rei d'Espanya amb motiu del seu casament; una actuació que encara avui genera controvèrsia a la colla. Les festes de Santa Magdalena van continuar amb més trempera que mai; per la seva banda, la IV Diada de Festa Major va ser una mica l'exemple d'una colla que no acabava de sortir de l'ou: tres intents desmuntats seguits de castells de set per acabar amb 2 de 6, 3 de 7 i pilar de 5. En definitiva, un any amb 8 castells de set descarregats (6 van ser 3 de 6) i 4 pilars de 5.

Torneu amunt

Anys 1998 i 1999

025plott 98-99El 1998 va començar amb empenta, amb el premi a la comparsa del Carnestoltes d'Esplugues —l'únic any que l'hem guanyat—, amb disfresses inspirades en les aromes del cafè brasiler. També vam fer una jornada de portes obertes a la Closca perquè el poble conegués l'espai i assagés amb nosaltres. El pilar a l'església de les festes de Santa Magdalena van tornar a ser un èxit. Així, amb una vida social força activa i un nombre de castells de set semblant al dels anys anteriors (vam acabar amb 7 tres de set i 2 quatre de set descarregats), i amb el record dels intents de 5 de 7 de l'any anterior, el nou cap de colla va voler abordar el 2 de 7. Va ser per la nostra Diada, després d'un 3 de 7 i d'un 4 de 7 descarergat després de desmuntar-ne el primer; el 2 de 7 no tenia ni de bon tros totes les garanties i va esberlar-se de seguida. Aquest fet va passar factura a la colla els anys següents i marca, simbòlicament, l'inici dels anys de davallada. Un any amb més intents desmuntats de castells de set (10, 6 de quatre de set) que no pas descarregats era el preludi del pitjor any des dels inicis de la colla.

El 1999 començava amb caps de colla nous amb la intenció de redreçar la colla a poc a poc. La colla va rebre el premi El Pont a l'entitat més dinàmica, bàsicament per l'activitat anterior; en tot cas, aquell any, per exemple, vam pujar a fer un pilar a Camprodon, vam seguir encapçalant l'ofrena de Santa Magdalena, vam fer un concurs de cartells per a la V Trobada del Baix, que vam organitzar a Esplugues, etc. Amb tot, els castells no sortien: a la Diada de Festa Major, per exemple, un aiguat va fer anul·lar l'actuació, mentre que, en general, el saldo casteller va ser decebedor: vam perdre el 3 de 7 (4 intents desmuntats: 2 per Sant Jordi, 1 a Can Vidalet al juny i el darrer a Cornellà al setembre) i només vam descarregar un 4 de 7, a la Trobada del Baix, el 28 de novembre, l'última oportunitat de la temporada, en  ronda de repetició i després d'un intent desmuntat en primera ronda; també l'havíem intentat a l'Espluga de Francolí, però havia caigut prematurament. A més a més, només vam aconseguir 5 torres de sis, moltes menys que els anys anteriors. A la revista Peus Negres els caps de colla deien:

Està clar que el fet que [els castells] no siguin una tradició arrelada a la nostra comarca fa que la gent desconegui les dificultats que comporta mantenir una entitat com aquesta [...]. De fet, tota colla castellera passa per diferents etapes. En el nostre cas, en començar, hi va haver un gran "boom", ja que augmentava la gent i s'aconseguien fites. Però arriba un moment que la gent es cansa: desmotivació, poca tradició, massa sortides, altres activitats, poc compromís... Això comporta una davallada, tant en resultats com en nombre de gent. I és en aquest moment quan la gent que som passem a ser els que podem tirar endavant la colla i treballar per fer-la gran i, per què no, aconseguir nous castells. [...] Sabem que viurem noves etapes, de bones i de no tan bones, però estem convençuts que tirarem endavant!

Torneu amunt

Anys 2000 i 2001

032plott 00-01Amb aquesta il·lusió encetàvem l'any 2000, que va suposar una recuperació respecte a l'any anterior: 4 quatre de set i 1 tres de set descarregats i 2 tres de set més carregats. La vida social seguia sent força activa: aquell any vam fer pilars a Núria (el Ripollès) i al Pas de la Casa (Andorra). A més, a l'octubre vam anar de visita a Torrepacheco (Múrcia), on vam fer castells vam passar uns dies junts tota la colla fora de Catalunya per primera vegada. Com a constant de tots aquests anys, el pilar de Santa Magdalena van fer vibrar Esplugues novament. La colla, més cohesionada, encara els «nous castells» de què havien parlat els caps de colla: el 2 de 6 aixecat per sota, un castell molt infreqüent que molt poques colles han fet. Va ser el 17 de setembre durant la Diada de Festa Major després d'un intent fet llenya, d'un 4 de 7 descarregat en primera ronda i d'un 3 de 7 carregat en segona. Així doncs, semblava que la colla es recuperava i que tornava a mirar amunt.

Tanmateix, els problemes anteriors de desmotivació i manca de camises es van tornar a agreujar el 2001, un any amb un sol castell de set, el 4 de 7 descarregat per Diada de Festa Major. La vida social de la colla no havia canviat gaire: la canalla se n'anava de colònies, organitzàvem el primer concurs de grallers Vila d'Esplugues per reviscolar el nostre grup de músics, érem presents a la Fira d'Entitats, les festes de Santa Madgdalena continuaven sent un èxit, tornàvem a l'Espluga Calba amb motiu de la Trobada de les Tres Esplugues, estrenàvem lloc web, potenciàvem el gimnàs de la Closca, etc. Aquell any, a més a més, va ser el primer que vam anar a les festes de la Candelera de Valls. Va ser, en tot cas, un any amb poca trempera i escasses camises; segons el president d'aleshores, J. M. Tarrés, calia més assistència a assaig i menys dispersió de diades; a Peus Negres escrivia això:

Si agafem la quantitat de castellers de la colla i ho multipliquem pel nivell tècnic assolit als assaigs, i tot plegat ho dividim per la quantitat de diades que fem a l'any i el resultat el multipliquem pel "bon rotllo", que s'obté de multiplicar la il·lusió pel compromís, obtindrem sens cap mena de dubte N, que és el nivell dels castells.
Bé, ja tenim la fórmula, i des d'aquestes ratlles us convidem a tots plegats a fer l'experiment, tot proposant-vos que apostem fort per la nostra colla, incrementem el nombre de castellers, augmentem l'assistència als assaigs per millorar el nivell tècnic general i reduïm el nombre de diades per aprofitar millor la il·lusió i el compromís de tots plegats.

Torneu amunt

Anys 2002 i 2003

044plott 02-03

Després dels moments més baixos del 2001, en què en una actuació no vam ser prou camises per aixecar castells de sis, vam començar el 2002 amb il·lusions renovades. Després de la bona experiència que va suposar Torrepacheco dos anys abans, el 2002 vam sortir a Legazpi (Guipúscoa, Euskadi), convidats pel grup Korosti Danza; vam sortir també a Pena-roja (el Matarranya), i en tots dos llocs vam ser molt ben acollits. Vam participar també en l'Any Gaudí amb una actuació davant la Sagrada Família al setembre. Aquell any vam carregar el primer 3 de 7 al maig a la Fira de la Rosa de Sant Feliu, el vam tornar a carregar a les festes del Gall del juliol abans del pilar de Santa Magdalena i per la Diada, ja al setembre, vam poder descarregar-lo amb el 4 de 7 i el 5 de 6, per un pilar de 5 carregat. Aquesta actuació era gairebé el sostre de la colla, i no vam poder fer més castells de set fins al desembre: un gèlid 1 de desembre, a la Trobada del Baix de Sant Feliu, que s'havia endarrerit una setmana per causes meteorològiques, després de descarregar el 3 de 7 vam enfilar el primer 4 de 7 amb agulla fins aleshores: va pujar força ferm i es va descarregar amb relativa tranquil·litat entre l'eufòria de la colla. Vam acabar, de manera una mica sorprenent, amb el pilar de 4.

El 2002 va ser un punt d'inflexió: la tendència es va revertir i, si bé els anys immediatament successius no van suposar un avenç destacable, sí que van fonamentar el creixement que, poc més tard, s'esdevindria. Si al 2002 havíem descarregat 4 castells de set (amb el primer 4 de 7 amb agulla) i n'havíem carregat 2 més, al 2003 vam fer el mateix nombre de castells de set: 3 quatre de set i 2 tres de set descarregats, més 1 tres de set carregat. Amb tot, no vam tornar a descarregar un castell de set i mig fins al 2008, sis anys més tard del primer. De manera que aquell 2003 va servir per establir una manera de fer colla perquè s'anés consolidant de mica en mica el treball i el grup. Així, a banda de la vida social habitual, com ara les colònies de canalla, el pilar a la Foguera de Sant Joan i les festes a la Closca, vam rodar l'anunci d'una marca de cocidos madrilenys. Des del primer intent de 4 de 7 de Sant Jordi, fins a la X Diada, en què vam descarregar el 3 i el 4 de 7, la colla va anar fent el seu camí. Aquell any vam perdre el pilar de 5 (l'any anterior només n'havíem carregat un), que no vam recuperar fins al 2006.

Torneu amunt

Anys 2004 i 2005

055plott 04-05Amb deu anys al darrere, el 2004 era una bona data per assentar el treball fet i fonamentar el creixement futur de la colla. Com a actes més destacats d'aleshores, hi va haver un sopar de gala, a l'estiu, en què vam repassar aquesta dècada d'història i vam brindar per un futur brillant; es va publicar el llibre Cargolins. 10 anys, amb tot de fotos i textos que llambreguen aquesta dècada llambrejant. Seguint la tradició dels pilars al cim, vam pujar al Perafita (Osona), amb un pilar que, a la descarregada, va fer una tombarella espectacular. Pel que fa als actes de Santa Magdalena, el Ball de Diables feia aparició al poble i s'hi afegia. Tot aquest brou, però, no va servir per augmentar el nivell de castells, perquè tot i que vam descarregar el màxim nombre de 4 de 7 (4, igual que el 2010), només vam poder completar un 3 de 7, per Festa Major, a més de desmuntar-ne 4. Així doncs, restava encara força feina a fer els anys vinents.

El 2005 la feina feta comença a deixar pòsit a poc a poc, i fèiem dos castells de set més que l'any anterior (un dels quals, només carregat), amb un sol intent desmuntat (l'any anterior en van ser 5). Per Festa Major tornàvem a fer el 4 de 7 i el 3 de 7 i, en general, els nostres castells van ser més segurs, amb el 96% de descarregats (el màxim fins aleshores). Per fer-nos veure al poble vam organitzar el primer concurs per a canalla de cartells de Festa Major, que va durar fins al 2009: durant la Fira d'Entitats es triava el dibuix més agraït, segons el cas. A banda d'això, vam participar en el primer torneig de futbol sala d'entitats d'Esplugues; els actes de Santa Magdalena, amb els versots dels Diables, van anar prenent més força; finalment, vam actuar al Rosselló, a Banyuls de la Marenda, durant les festes catalanes. D'altra banda, vam reeditar la revista Peus Negres, que s'havia publicat per darrera vegada el 2002. En definitiva, un any que va marcar explícitament la nostra forma de fer: a poc a poc i amb bona lletra, com cargolins, adobant el terreny per a un futur espletant.

Torneu amunt

Anys 2006 i 2007

064plott 06-07La feina de formiga dels anys anteriors va començar a donar fruits, i el 2006 vam descarregar 10 castells de set, el màxim des de feia una dècada. Tot i això, el 3 de 7 el vam desmuntar 6 vegades i només en vam descarregar 1: era l'assignatura pendent per continuar progressant els anys a venir. A més a més, vam recuperar el pilar de 5, al novembre a Figueres, que havíem carregat el 2002 per darrer cop. L'únic 3 de 7 el vam fer també a Figueres, en el setè intent de l'any i després d'un altre intent desmuntat: des del 1997 que no descarregàvem alhora 3 de 7, 4 de 7 i pilar de 5. Per la nostra Festa Major, al setembre, després del 4 de 7 en primera ronda, vam desmuntar el 3 de 7 tres vegades seguides; era evident que no li teníem gaire confiança. Fora de l'àmbit estrictament casteller, les festes de Santa Magdalena van tornar a ser un èxit, cada cop més multitudinari. Pel que fa als viatges, la colla va fer una estada de dos dies a Villanueva de la Jara (Conca), on vam participar en les seves festes patronals i hi vam fer alguns castells. En un altre aspecte, també vam estrenar el nou lloc web: l'anterior no es renovava des dels temps del 4 de 7 amb agulla (mentre que el web actual és del 2012). Així doncs, el millor any en molt de temps, que era el preludi de l'evolució cada cop més accelerada dels anys vinents.

El 2007 la colla va fer una nova passa endavant, amb 16 castells bàsics de set descarregats, 5 dels quals, el 3 de 7. Era un any en què ja vèiem a tocar els castells de la gamma alta de 7; així, per Festa Major, després del 3 de 7 i del 4 de 7 (descarregat després d'un intent desmuntat), vam intentar el 4 de 7 amb agulla, que va caure a causa de l'enfonsament d'un dels rengles mentre el desmuntàvem quan havíem estat a punt de fer-hi la primera aleta. El bon ritme de castells de set pisos va fer que completéssim el cinquantè 4 de 7, a Figueres al novembre. Tanmateix, només vam poder carregar un cop el pilar de 5, al Gall: encara era molt pesant i calia acabar de trobar-ne el desllorigador. D'altra banda, vam organitzar per segona vegada la Trobada del Baix, aquest cop a la plaça de l'Església, un vespre gèlid d'octubre on vam descarregar 3 de 7 i 4 de 7 (també després d'un intent desmuntat). Aquell any vam tornar un cap de setmana a Legazpi (Guipúscoa), després de la bona acollida de cinc anys abans. Finalment, com anem dient, el pilar a l'església va tornar a frapar la gernació que s'hi amunionava. Un 2007, per tant, que acabava amb la sensació que teníem força camp per córrer si no desaprofitàvem les oportunitats que se'ns presentaven.

Torneu amunt

Anys 2008 i 2009

El 2008 tot estava a punt per «fer la passa», com deia el cap de colla en al Peus Negres que tancava la temporada anterior:072plott 08-09

Tinc les ganes de fer aquest pas. Fem que el poguem fer. És ara o mai el moment de fer-lo, potser més endavant no en trindrem l’oportunitat. Aprofitem l’embranzida per escriure una pàgina en la nostra història que narri com la Colla de Castellers d’Esplugues va arribar per fi a tocar el cel amb la mà d’una aleta.

I així posàvem fil a l'agulla d'un any que va significar, efectivament, l'enlairament de la colla. Vam començar aviat amb els castells de set, en la primera actuació el 12 d'abril a Cornellà, amb un 4 de 7, i fins a Santa Magdalena, al caire de les vacances d'estiu, ja en dúiem 12, que era pràcticament igualar el màxim històric de 13 de l'any 1996. Per Festa Major de Sant Mateu, doncs, tot semblava molt clar: fer el salt als castells de la gamma alta de set. El castell escollit va ser el 5 de 7, que va pujar amb molt bones mides i que durant alguns anys es va considerar el millor o un dels millors que havíem descarregat mai. Hi vam afegir el 3 i el 4 de 7, en la millor actuació de la colla fins aleshores: a partir d'aquella data, en cada Festa Major vam anar superant la millor actuació de la colla. En tot cas, encara no n'havíem tingut prou, i vam aprofitar les actuacions importants que ens restaven en el segon tram per ampliar la gamma: a la Trobada del Baix, que se celebrava a Sant Feliu un mes després, vam obrir amb el nostre segon 5 de 7, i en segona ronda aconseguíem, també, el segon 4 de 7 amb agulla, el primer des del 2002. Aquella actuació va confirmar que el salt als castells de set i mig era segur, i també va representar a plaça el canvi de lideratge a la comarca, atès que els Castellers de Cornellà sempre havien estat davant nostre. No hi vam poder fer el tercer castell (les Trobades del Baix només tenien dues rondes i pilar), però sí que el vam poder fer a les Vigílies dels Minyons de Terrassa, amb novament la millor actuació de la colla: 5de7, 4de7 amb agulla, 3de7 i pilar de 5. Així doncs, 3 cincs i 2 quatres amb agulla, més el pilar de 5 totalment recuperat (vam fer el nostre primer vano de cinc l'endemà de Terrassa, a Figueres, com a cirereta d'un any espectacular), i la colla que començava a créixer molt més ràpid: el 2007 havíem fet 16 castells de set; el 2008, 30 (tots descarregats, més un intent de 5 de 7 al Clot abans de Terrassa). Cada cop érem més camises i hi havia més dinamisme social; una mostra d'això darrer són els capítols de Banyes i Baves (els podeu veure aquí), que van tenir un cert èxit dins el món casteller.

El 2009, doncs, començava amb la intenció de confirmar aquest pas endavant i, si podia ser, fer-ne un altre, i sí que es va fer: es van generalitzar els castells de gamma alta de set, de manera que en la nostra Diada vam descarregar-ne tres alhora, per primera vegada, amb el 5de7, el 4de7 amb agulla i el primer 3de7 amb agulla de la nostra història. El bon ritme de l'any (vam acabar fent 15 pilars de cinc —amb el primer aixecat per sota, a Sabadell— i un total de 38 castells de set) ens va portar a carregar, després d'un intent desmuntat, el 2de7, al novembre al Clot (Barcelona).  El castell, que estava molt assajat, ens va deixar amb un mal regust de boca —malgrat algunes excepcions—, i va significar, al capdavall, l'inici de la maledicció de la torre, que fins al juny del 2014 —quan escrivim això— encara no hem descarregat a plaça, llevat d'un sol cop a assaig el 2010. Aquell any vam desmuntar el 2de7 un altre cop, en la darrera actuació de l'any, a Vigílies de Minyons de Terrassa. Si el 2008 havíem fet l'aleta a 5 castells de la gamma alta de set, aquest any, amb les estructures nous, la faríem a 14. Així doncs, un any magnífic, que tornava a marcar un sostre, i que venia acompanyat d'un bon grapat d'activitats socials, des del clàssic pilar a l'església a les sortides al Matagalls i el Puigmal, la bicicletada nocturna per la carretera de les Aigües, la calçotada oberta, la castanyada amb activitats per a la canalla, el torneig intercasteller de futbol, un munt d'àpats, etc. Els sembrats que amb tanta cura havíem sembrat els anys anteriors donaven un esplet de fruits i ens permetien de somiar amb un futur encara més brillant.

Torneu amunt

Anys 2010 i 2011

084plott 10-11El 2010, com a deures, teníem descarregar el 2de7 i començar a preparar seriosament el 4de8, que era el pas lògic que tothom tenia a la clepsa. L'any que els castells eren declarats patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, i l'any en què l'agència Efe va fer servir una foto d'una pinya nostra com a imatge central de la campanya electoral a les eleccions catalanes, va ser també un any castellerament molt bo, però que ens va quedar amb la fenia a mig fer. El 2de7 ens va quedar en intent a un pas de coronar-lo en el primer tram de temporada, a la Zona Franca; la llenya ens va passar factura i vam haver de deixar-la aparcada fins a l'any següent. Vam començar a assajar a la Nau, de manera que abandonàvem les Moreres per obres, poliesportiu on havíem assajat gairebé sempre. Així, el 3de7 per sota va esdevenir el repte principal; el vam polir després de les vacances d'agost i, en la XVII Diada vam descarregar-ne el primer amb molta serenor. El vam tornar a provar a Sabadell, però ens va caure, i vam completar-ne el segon a la Vigília de Minyons, a final d'any. Aquell any vam tornar a actuar a la plaça de l'Església, amb motiu del I Memorial David Carreras, una actuació que fèiem a l'octubre però que actualment es fa coincidir amb el diumenge de Santa Magdalena. Una setmana més tard vam tornar a actuar a Sant Just Desvern després de molts anys: els darrers anys van incorporar-se a la colla molts santjustencs i hi anem com a amfitrions. En resum, un any prou bo, però encara amb molta feina a fer.

El 2011 continuàvem amb el el 2de7 com a objectiu prioritari. El vam descarregar a assaig just abans de l'Onze de Setembre; en l'actuació de la Diada de Catalunya a Montblanc, però, ens va caure just després de fer l'aleta. Com a resultat de la llenya va morir en Ramon, dels Minyons de l'Arboç, oncle d'en Pau, casteller de la nostra colla. Això ens va commocionar completament i vam haver de descartar el 4de8 per la nostra Diada de Festa Major, que era dues setmanes després (en aquella Diada, els Minyons de Terrassa van fer el primer castell de 9 que es veia a Esplugues i ens van fer molt costat). El 2de7 el vam tornar a provar al Concurset de Torredembarra; en la primera participació en qualsevol concurs de castells vam quedar primers amb un altre 2de7 carregat en ronda de repetició, després d'un intent desmuntat en segona ronda. En la primera ronda vam descarregar el primer 3de7 aixecat per sota de l'any, un altre objectiu important de la temporada. Aquella actuació ens va rescabalar, d'alguna manera, del tràngol que havíem viscut, i ens va donar forces per continuar endavant. El 3de7 per sota de l'any, que havíem intentat dues vegades abans d'estiu a Gràcia, a partir de Torredembarra el vam descarregar en totes les actuacions: 7 cops consecutius, incloent-hi Buñuel (Navarra), la sortida d'aquell any. Va ser un any molt intens, amb la primera Professó del Ferro, el dissabte, que inclou el pilar caminant pel carrer de Montserrat i que s'afegeix als actes de Santa Magdalena. El grup de músics, que feia uns anys que estava en creixement continuat, va participar a la Trobada de Músics de Mataró. Vam tornar a fer la calçotada popular i vam organitzar tot d'activitats socials. A més a més, va néixer el programa de televisió Quarta Ronda, impulsat per en Pau i en Sergi, que de seguida va fer-se un lloc en els mitjans de comunicació castellers. Va ser, doncs, el millor any de la colla, però també va ser un any duríssim. L'any següent va continuar amb aquesta tònica.

Torneu amunt

Anys 2012 i 2013

101plott 12-13El 2012 teníem entre cella i cella fer el primer 4de8, a banda de descarregar el 2de7 (un objectiu clàssic dels darrers anys). Vam començar la temporada amb molta força, amb castells de la gamma alta de set des del començament, amb una lleu desacceleració al maig, que va culminar amb el primer intent de 3de7 aixecat per sota al Poble-sec el 20 d'aquell mes: el vam intentar dues vegades més fins abans d'agost, i en tots tres casos va caure abans de l'aleta. Però el moment més dur d'aquest primer tram, sens dubte, va ser la mort d'en Pau Albornà, a principis de juny, un dia després de l'ascensió al Gra de Fajol. Així, després d'un bon primer tram de temporada, amb el 3de7s pendent, i després d'unes festes de Santa Magdalena molt emotives, ens vam prendre unes vacances amargues d'estiu per encarar al setembre el 4de8. Els assajos van ser molt forts i, a la diada de Festa Major, hi anàvem amb tota la pólvora. Després dels pilars d'entrada, amb un comiat a en Pau, vam tirar el 4de8 en primera ronda, que es va alçar molt bé de mides i que es va descarregar molt ferm, perfecte. Eufòrics, vam descarregar també el primer 7de7, una mica més desfet de mides, i vam completar l'actuació amb el 5de7. La següent actuació important va ser el Concurs de Tarragona: després de l'èxit de Torredembarra, anàvem a la plaça de braus a fer l'aleta al segon carro gros, però en aquest cas l'ambient i tot plegat va fer que se'ns esberlés massa aviat. Aquella mateixa setmana vam anar a Sant Sebastià a participar als actes d'homenatge a en Pau que organitzava l'empresa on havia treballat. Va ser un any molt bo, amb el primer 4de8 i 4 7de7, però no vam poder tornar a provar el 2de7 i el 3de7 per sota va quedar en tres intents. Quedava molta feina a fer, encara.

El 2013, amb nou equip tècnic i directiu, la intenció era mantenir el nivell de 8, recuperar el 2de7 i el 3de7 per sota, a banda de seguir incrementant la massa social per continuar creixent. El primer tram de temporada anava molt fort, però amb la sensació d'un cert estancament que no es va trencar fins abans de vacances, al Memorial David Carreras, per Santa Magdalena, amb els primers 7de7 3de7 per sota de l'any: durant totes les actuacions anteriors havíem anat fent la gamma de set fins al 5de7, incloent-hi 4 3de7 amb agulla. Així tornàvem al setembre amb ganes de donar-ho tot per Festa Major, en què vam descarregar en primera ronda el 4de8, més remenat que el d'un any abans, però resolt amb força seguretat. Hi afegíem el 3de7 per sota i el 7de7, en el que tornava a ser la millor actuació de la història de la colla —fins ara mateix. A partir d'aleshores, es va intentar un castell «de vuit» (el 2de7 i el 4de8) en les actuacions que restaven, amb un saldo d'un intent de 2de7 a Caldes de Montbui, 3 intents desmuntats de 4de8 (a Sants i Sant Just) i un 4de8 descarregat en la darrera actuació de l'any, al Poble-sec, on vam descarregar també el 3de7 per sota i el 5de7, fent així la segona millor actuació de la colla.

La sensació global de l'any, amb dos 4de8, el 2de7 que va estar a tocar (no es va carregar per un pèl), sis 3de7s i un munt de castells de la gamma alta de 7, va ser bona però no prou, perquè va semblar que es podria haver fet molt més. Pel que fa a l'aspecte social, va ser un any, com sempre, mogudet, amb una sortida a Montserrat, la carrossa de Reis, colònies de canalla, sopars i àpats de tota mena, un bingo de l'Escola de Castells, una sortida amb bici a la platja del Prat, activitats diverses al bar, la participació als tornejos de futbol Intercasteller i d'Entitats d'Esplugues, etc.

En resum, va ser un bon any, però com sempre amb molta feina a fer pel següent, el 2014, any del vintè aniversari.

Torneu amunt

119. Joan Pastor

Joan Pastor

En Joan Pastor, membre de la colla des del principi —moltes fotos dels primers anys, ja dels assajos de 1993, són seves—, ens va deixar el 4 de maig, pocs dies abans de la inauguració de l'exposició. Per això, vam voler dedicar-la-hi. A més d'incloure-hi moltes fotos seves, procedents de l'arxiu de la colla, al final del recorregut hi vam afegir tres fotografies d'ell en què es reflectien tres àmbits en els quals era conegut a Esplugues: l'excursionisme (era membre del Centre Excursionista d'Esplugues), els diables (pertanyia al Ball de Diables d'Esplugues des de la seva fundació, fa 10 anys) i, evidentment, els castells: era un casteller de pinya i havia fet d'agulla moltes vegades durant aquests 20 anys. Sempre et durem al cor, descansa en pau, amic.

Torneu amunt

Fitxa tècnica

Cargolins. Vint anys de castells
14-24 de maig del 2014. Casal de Cultura Robert Brillas (Esplugues de Llobregat)
Comissari: Josep Maria Tarrés
Continguts: J. M. Tarrés, Paco Duran, Josep Santacreu
Audiovisual: Ramsès Herrero
Col·laboradors: Carme Bosch, Ramon Sàlvia
Cartell de l'exposició: Jaume Acacio

Fotografies extretes de l'arxiu dels Castellers d'Esplugues amb permís dels autors.

Torneu amunt
Torneu al 20è aniversari

Aneu a història dels Castellers d'Esplugues